DESPLEGAMENT DEL PROJECTE
RUÏNA VIVA
L’òxid com a nova pell
Aquest projecte parteix de l’observació d’una antiga marina seca situada a Sant Adrià del Besòs. Una estructura metàl·lica, pensada inicialment per a l’emmagatzematge d’embarcacions esportives, ha quedat abandonada amb el pas del temps, desplaçada per una nova marina més gran i funcional. El que abans era un espai d’ús intensiu i productiu, ara és una carcassa buida, a mig camí entre la ruïna industrial i el potencial paisatge posthumà.
La nostra proposta no busca restaurar ni reconstruir, sinó imaginar una nova forma de vida per a aquest esquelet metàl·lic. Entenem la marina com una “ruïna viva”, un organisme en transformació constant, on el ferro rovellat es converteix en una nova pell i on la natura recupera silenciosament el seu lloc. Amb el pas del temps, l’estructura ha esdevingut hàbitat per líquens, aus, fongs i tolls salins. El que abans era desgast, ara és condició de vida.
Aquest projecte especula sobre un futur possible: l’any 2080, aquest espai ja no és un lloc de treball, sinó un ecosistema mutant que conserva memòria material d’un passat industrial mentre acull noves formes d’habitar. Ja no és ni port ni magatzem, sinó una interfície entre l’humà i el no-humà, entre el que queda i el que apareix.
Des del treball físic amb el ferro fins a l’experimentació amb plantes, el projecte posa en valor el procés com a aprenentatge. Les dificultats tècniques han estat part de l’assaig, i la incertesa ha esdevingut metodologia. El resultat no és una peça tancada, sinó una maqueta viva que muta, respira i dialoga amb el temps.
Ruïna Viva. Aida Bigas i Laia Batriu. Barcelona, 2025.
Enllaç memòria del projecte en format pdf